La manca de refugis climàtics i d’aigua potable a l’espai públic posa en risc la salut de la ciutadania, especialment la més vulnerable. El Consell de Mallorca no disposa de cap protocol d’actuació davant onades de calor ni d’una estratègia insular per garantir l’accés a l’aigua. Juana Maria Adrover, consellera socialista i secretària de Turisme del PSIB, denuncia la inacció del govern insular i reclama mesures immediates, just en el moment de l’any en què la ciutadania ha de conviure amb les altes temperatures, i alguns municipis de l’illa han començat a aplicar restriccions en la distribució d’aigua potable
La crisi climàtica ja no és una amenaça futura: és una realitat present que afecta greument la vida quotidiana a Mallorca. Les onades de calor són cada vegada més intenses i prolongades, i la manca d’infraestructures d’adaptació posa en risc la salut de la població. El Consell de Mallorca, lluny de liderar una resposta institucional, manté una actitud de negació i inacció. “No només no fan res per adaptar l’Illa de Mallorca a les temperatures extremes que ja patim, sinó que tenen al capdavant de la cura del Medi Ambient un conseller de Vox que nega l’evidència científica del canvi climàtic”, denuncia Juana Maria Adrover, consellera del Grup Socialista al Consell de Mallorca i secretària de Turisme de l’Executiva del PSIB.
Aquesta manca de planificació afecta especialment els col·lectius més vulnerables: infants, gent gran, persones amb malalties cròniques o amb pocs recursos, que necessiten espais frescos, accessibles i segurs. “El Grup Socialista ha demanat repetidament que l’IMAS implanti protocols d’atenció a persones sense sostre per altes temperatures, sense que els responsables de l’IMAS hagin donat cap resposta fins la data”.
Mentrestant, altres ciutats europees i internacionals ja han posat en marxa mesures efectives. Barcelona compta amb 366 refugis climàtics en xarxa; Viena re-urbanitza carrers per reduir la temperatura; París habilita punts d’aigua i zones d’ombra; Medellín crea corredors verds que redueixen fins a 4 graus la temperatura en barris sencers. A Mallorca, en canvi, “no tenim ni una llista de refugis climàtics, ni una estratègia contra la calor, ni un pla de gestió d’aigua ambiciosa”, lamenta Adrover.
La situació hídrica també és crítica. Alguns municipis ja han iniciat restriccions d’aigua, com a Deià, o altres han de preveure camionades per proveir el consum d’aigua de boca. Però aquests fets no han senyal suficient per a què el Consell hagi presentat cap estratègia clara per garantir-ne l’accés en context de crisi climàtica. “La manca d’aigua ja no és una alerta puntual, és una emergència estructural”, afirma la consellera socialista. Les mesures actuals són mínimes i insuficients, mentre es trasllada la responsabilitat a la ciutadania sense cap lideratge institucional.
Al contrari, la permissivitat per construcció de nous habitatges en zones rústiques sense esgotar els urbanitzables dels municipis amb més de 10.000 habitants, o les legalitzacions de cases fora d’ordenació en sòl rústic i a la Serra de Tramuntana, com ha fet el PPVox amb la nova legislació recentment aprovada, suposen missatges que fomenten la sobreexplotació dels aqüífers i la generació de nous pols de demanda d’aigua allà a on no n’hi havia.
Els Socialistes de Mallorca reclamen una resposta urgent i valenta: “protegir a les persones ha de ser una prioritat, i la nova realitat climàtica ens crida a crear espais que afavoreixin les passejades confortables i segures, especialment a l’estiu”, defensa Adrover. Això implica una xarxa insular de refugis climàtics oberts a tothom, carrers amb ombres, fonts i vegetació, i una gestió de l’aigua planificada amb visió de futur. Implicant urbanisme i societat per convertir entorns cada cop més inhòspits per les onades de calor, en espais habitables i més sostenibles. “La lluita contra la crisi climàtica és també una lluita per la dignitat i per la vida. Ens hi va el futur, però també ens hi va el present”, conclou Adrover.
