La sala d’actes de Can Dulce es va omplir per escoltar les reflexions i aportacions del sector cultural, representat per Toni Gomila, Mariona Hauf i Pere Andreo.
L’Agrupació Socialista de Sóller ha celebrat la segona edició de les “Vesprades Socialistes”, que en aquesta ocasió han estat dedicades al futur dels espais culturals a Sóller, i que ha comptat amb la participació de l’actor Toni Gomila, l’actriu Mariona Hauf, l’activista Pere Andreo, el secretari general dels socialistes, Jaume Mateu, i una àmplia participació de la ciutadania sollerica, omplint la sala d’actes de Can Dulce.
Toni Gomila, actor i programador cultural, ha apostat per empènyer el moviment cultural solleric, impulsant alternatives ràpides mentre el Defensora no pugui estar acabat, perquè “amb actuacions més modestes es poden trobar solucions que, com a mínim, poden ajudar a donar sortida a iniciatives culturals que ja existeixen”.
L’actor també ha fet un repàs de l’evolució dels espais teatrals municipals a Mallorca, exposant com se solen trobar tres tipus d’espais a molts de pobles, com són els teatres de les societats obreres, molt vinculats als pobles amb teixit industrial, la seva evolució en forma de cinemes, on el capital privat va substituir les aportacions dels socis, i finalment els espais promoguts per l’Església, sobretot durant el franquisme.
Gomila ha explicat com la decadència d’aquests espais a partir dels anys 60 i 70 en va comportar la degradació progressiva, fins al punt que molts es van perdre, com és el cas del Teatre Principal de Manacor, que s’esbucà per iniciativa pública, o el Teatre d’Artà, que s’incendià. Tots ells són semblants al que ha passat amb el Defensora de Sóller, per la qual cosa l’actor ha relatat com a partir del fet traumàtic de la pèrdua d’aquestes infraestructures culturals hi va haver una major sensibilització que al cap dels anys va ajudar a crear nous espais, com l’auditori de Manacor, el nou Teatre d’Artà o altres espais a pobles més petits.
Per part seva, Pere Andreo, arquitecte i un dels impulsors de la “Plataforma Defensora”, ha explicat com el moviment de ràbia i indignació que va provocar l’esbucament del teatre s’ha canalitzat en forma d’iniciativa ciutadana en positiu per reclamar la seva reconstrucció, conscient que serà una obra llarga i costosa, però necessària. Andreo ha remarcat que tècnicament la reforma del Defensora serà llarga, però que s’ha de continuar empenyent per part de tots i totes.
Mariona Hauf ha exposat el seu cas com un exemple de les dificultats per als sollerics i solleriques que volen fer una carrera en l’àmbit de la cultura. Molts, com ella, han hagut de cercar fora de Sóller els recursos necessaris per poder donar sortida a la seva vocació, i això no és fàcil.
De fet, durant la conversa els ponents han coincidit en lamentar la manca de priorització de la cultura per part de l’Ajuntament, ja que la major part del pressupost es canalitzen cap a Festes, mentre que Cultura sempre queda coixa. I això és una de les principals reivindicacions del sector, que depèn molt de les iniciatives i energies de col·lectius o persones amb inquietuds, que al final els costa molt tirar endavant.
Amb aquestes importants reflexions, el secretari general dels socialistes de Sóller, Jaume Mateu, va recollir les propostes amb l’objectiu de continuar empenyent per la reforma del Defensora i per implicar molt més l’Ajuntament en suport real i efectiu a les iniciatives culturals solleriques.
Precisament, la intenció d’aquestes xerrades obertes a la ciutadania amb persones expertes externes al Partit Socialista és la de recollir les seves aportacions perquè formin part del projecte socialista de futur per canviar Sóller a partir del 2027.
