El Grup Socialista denuncia retrocessos en immigració, llengua i memòria, en uns comptes públics condicionats d’inici per l’aprovació del “pelotazo” urbanístic de PP i Vox
El Grup Parlamentari Socialista ha votat “no” als pressuposts de 2025, marcats per un retall a les àrees més importants com són serveis socials, salut, educació, ocupació i, en general, totes les que afecten el dia a dia de la ciutadania. A canvi, el Govern de Prohens ha aconseguit aprovar uns comptes que retallen drets (en immigració, llengua i memòria democràtica) i que lliura la societat balear a les obsessions de Vox.
Un projecte de llei de pressuposts que es va iniciar dilluns amb el condicionament de la llei de depredació urbanística que van aprovar PP i Vox per obrir el sòl rústic a l’especulació, sense donar solució, però, al principal problema de la ciutadania, l’accés a l’habitatge. Un “pelotazo” que sols servirà per generar i consolidar drets als promotors en les pròximes dècades, segons va denunciar el portaveu del grup, Iago Negueruela.
Sobre el text articulat, el diputat Marc Pons ha posat de manifest que amb aquests pressuposts Vox “ha doblegat el PP”, qui ha fet seves les tesis més dures de la ultradreta, amb un increment de la crispació de la convivència. En aquest sentit, Pons ha denunciat els retrocessos que suposen els comptes per a enguany, en immigració, llengua pròpia i memòria democràtica.
Suspèn també la conselleria de Presidència i Administracions Públiques. La diputada Teresa Suárez ha afirmat que aquest Govern “és l’extrema dreta” quan el PP repeteix el mateix pressupost que fa set mesos, i l’única cosa que ha canviat ha estat el pacte de PP i Vox. Aquest gir a l’extrema dreta es concreta amb el fet de deixar abandonats a qui més necessita i a “fabrica enemics mentre es van laminant drets”. Com a exemple, Suárez denuncia que Prohens no vol acollir més menors migrants, però no té cap problema a ofegar les illes amb 20 milions de visitants.
També ha expressat que “no és admissible” el tracte que el Govern té cap al seu personal, en especial amb els conflictes laborals que hi ha a IB3 i a l’112, servei d’emergències que no va executar 2,5 milions d’euros en el 2024.
Per la seva banda, Pilar Costa ha definit de “fracàs” la política turística del Govern, perquè actua en sentit contrari del que anuncia. Costa ha indicat que la “paraula donada” de Prohens s’ha convertit en la “paraula abandonada”, perquè ha fet marxa enrere amb la pujada de l’ITS, no tocar el català, la mesa de sostenibilitat, o a perseguir pisos turístics i festes il·legals.
Educació ha estat una altra de les àrees que més ha patit el pacte PP Vox. La diputada Amanda Fernández ha criticat que la segregació lingüística, l’eliminació de places, la introducció del castellà com a llengua vehicular i l’assenyalament de centres educatius i docents són els principals “mèrits” del Govern del Prohens, i que ha qualificat de mesures “gravíssimes”. Un altre dels greuges és l’ampliació del pla de segregació lingüística, “sense gaire èxit, amb només 19 centres” adherits, a la qual cosa ha qüestionat l’increment d’1 a 21 milions, per al pla. I un tercer aspecte en regressió és l’educació pública, perquè el Govern de Marga Prohens “està privatitzant l’educació, eliminant places públiques i tancant aules de 3 anys”.
El diputat Carles Bona ha criticat les retallades reals i les retallades silencioses en innovació i inversions públiques mentre que es renuncia a la llengua, la memòria i la integració. En tot cas, Bona ha fet palès que els pressuposts presenten una retallada del 20% en inversions, 77 milions menys. La situació, però, és més sagnant, perquè a aquesta retallada cal afegir un descens de l’execució de recursos, que l’any passat va ser de 185 milions d’euros, la meitat del que va pressupostar el Govern del PP. Amb aquesta renúncia d’execució, s’haurien pogut construir 46 centres de salut, o 9 hospitals, o 23 noves escoles, 18 ampliacions i 47 reformes, ha apuntat Bona.
En canvi, PP i Vox sí que s’han mostrat disposat a “regalar 500 milions als més rics”, gràcies a les retallades dels imposts que més els afecten.
També la diputada Carol Marquès ha denunciat una manca d’execució de recursos a la conselleria de la Mar i la baixada de 20 milions d’euros de fons propis per inversions en abastament d’aigua, exactament un 50% menys respecte al 2024. I ha manifestat que no s’entén com el Govern anuncia un increment d’aquest pressupost de 135 milions amb recursos de l’ITS, quan per a 2025 només hi ha prevists 34 milions.
Marquès ha censurat el “pelotazo” urbanístic aprovat per PP i Vox, que ha qualificat del “major atemptat territorial en rústic de la història”, pels creixements indiscriminats en sòl rústic que es produiran. En aquest punt, ha qüestionat al Govern si podrà mantenir l’equilibri entre els creixements i la recuperació i preservació de les masses hídriques; “no hem d’oblidar”, ha indicat, “que els mateixos tècnics de la conselleria ja van anunciar que els recursos ja eren “insuficients” per fer front els creixements prevists al PGOU de Palma”. Mentrestant, cada vegada són més els municipis amb restriccions d’aigua i aqüífers salinitzats, sense cap solució per part del Govern.
Una altra mostra de l’abandó que el Govern del PP ha fet de la ciutadania són els serveis socials. El diputat Omar Lamin ha acusat el Govern d’exercir “la incompetència en polítiques d’afers socials i deixar de defensar la dignitat de la seva gent”. Per mostrar aquesta desídia, ha repassat el deteriorament que pateixen alguns serveis: “Cap se’n salva. Hi ha 1.807 persones pendents de valoració en dependència; 3.400 amb grau de dependència reconegut, però sense serveis; les valoracions de discapacitat dupliquen el temps d’espera fins a 16 mesos i amb l’ajuda a domicili, 3.000 persones esperen”.
També falla la inversió en infraestructures: més de 1.000 persones esperen, durant més de 136 dies, una plaça a un centre de dia, mentre alguns dels nous centres continuen tancats, i més de 2.000 persones esperen plaça a una residència. Lamin ha denunciat que l’àrea de Família i Afers socials ha deixat d’executar 3 milions, i tampoc s’executaren 7,5 milions per a residències i centres de dia, ni altres 6 milions per a la renda social garantida, amb famílies, totes elles amb alta vulnerabilitat, que esperen des de fa més d’un any.
L’àrea de Salut tampoc presenta una bona gestió i els pressuposts són “irreals i insuficients”, segons ha denunciat la diputada Irantzu Fernández. També ha criticat que el PP ha anat reduint els increments cada any, una estratègia que no permet “cap nou projecte ni cap nova infraestructura”, més enllà de les que es van deixar planificades pel govern anterior. Aquesta situació està causant més llistes d’espera de proves diagnòstiques, tals com una ressonància (6 mesos), un encefalograma (1 any) o una prova de son (2 anys).
En canvi, el Govern del PP sí que ha assumit el discurs de Vox i accepta gastar 500.000 euros per a proves dentals de menors migrants no acompanyats. “El llegat que deixarà aquest Govern serà la dèria xenòfoba” de Vox, ha afirmat.
La conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia també pateix el mateix mal de les retallades i la baixa execució. En el 2024, dels 400 prevists, no se’n van gastar 150. El diputat Llorenç Pou ha posat de manifest que el SOOIB ha estat un dels més afectats, amb 10 milions de retalls en dues anualitats, i la pèrdua de 153 treballadors en servei.
Les prioritats de PP i Vox no passen, en tot cas, per millorar la situació de les persones treballadores. Pou ha denunciat que el Govern ha eliminat les subvencions a patronals i sindicats, per la seva labor en el diàleg social, com suposa “posar en entredit” la seva labor. Però el PP “sempre s’ha posat al costat dels poderosos i en contra dels dèbils”. Per aquest motiu, el conseller d’Ocupació té el dubtós honor de ser “el primer que ha tingut un anunci de vaga en hostaleria”.
Tampoc han fet res en estudiar les càrregues de les cambreres de pis i la llei de conciliació és “un brindis al sol”, perquè s’hi destinen “zero euros”. Més retallades són per al treball autònom, que només rebrà 1 milió d’euros enguany. I quant a la llei de Polígons que s’ha d’aprovar avui horabaixa, Pou ha posat de manifest que els pressuposts només hi destinen 1 milió, per als 52 polígons de les illes.
Sobre la conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, la consellera Pilar Carbonero ha criticat la postura del PP sobre el Pacte Verd, que ha hagut d’assumir el negacionisme de Vox, però que al mateix temps necessita aquest Pacte per quadrar pressuposts. Com ha explicat Carbonero, Vox ha imposat al PP el rebuig a les polítiques de transició ecològica; però al mateix temps, el conseller Simonet “parla dels increments de la PAC, que són precisament mesures ambientals que estan dins el Pacte Verd”.
Carbonero ha fet un balanç molt pobre del que ha fet el Govern en dos anys: “van prometre un pla de suport a ramaders i pescadors, però cada setmana tanquen explotacions; van prometre un pol d’inversió verda, i l’han convertit en inversió grisa, amb pelotazos urbanístics; van dir que seria la legislatura de l’aigua, i ha estat la de la sequera i els pous secs, amb els pagesos ofegats, i van oferir un gran pacte sectorial, i l’únic que han tingut és el pacte de la demagògia amb Vox”.
Finalment, la diputada i vicepresidenta segona, Mercedes Garrido, ha fet palès el fracàs de totes les polítiques d’habitatge del Govern. Partint del fet que l’habitatge ha apujat un 14%, el Govern no ha volgut aplicar la limitació de preus, quan s’ha demostrat la seva efectivitat a les ciutats que ho apliquen.
El Govern ha fallat amb el seu Pla de xoc, que va prometre 900 d’HPO, però encara li falta licitar, construir i entregar el 96% del que va comprometre. Del Lloguer segur, només ha aconseguit un 1,5% de compliment (30 contractes dels 2.000 promesos); i de Construir per llogar, un 2% dels 4.000 que havia de fer. Però allà on el Govern sí que ha aconseguit tota l’efectivitat ha estat a legalitzar el sòl rústic, amb més de 30.000 habitatges: “100% de compliment en legalitzar les il·legalitats en sòl rústic i a la serra de Tramuntana i 100% de beneficis per als especuladors”, ha indicat.
