El PP vota en contra de l’adopció de mesures orientades a protegir les famílies davant els possibles increments del cost de la vida, derivats de la guerra de Trump a l’Iran
El Grup Parlamentari Socialista ha lamentat avui que la presidenta Prohens prefereixi estar de gira pel Carib, en un viatge que va iniciar ahir, que en el Parlament de les Illes, debatent i treballant per adoptar mesures per pal·liar els efectes de la guerra. El Partit Popular va votar ahir, en el Parlament, en contra d’adoptar mesures preventives i de planificació econòmica orientades a protegir les famílies davant possibles increments del cost de la vida derivats d’una escalada del conflicte, un dels principals punts de la Proposició no de Llei presentada pel PSIB-PSOE davant la guerra de Trump a l’Iran.
El portaveu parlamentari, Iago Negueruela, ha indicat que els socialistes han dit “de manera molt clara: no a la guerra; per il·legal, per les morts que causa, per les conseqüències que produeix; una cosa que ni Feijóo ni Abascal s’han atrevit a condemnar”.
Negueruela ha precisat que la presidenta Prohens ha preferit avui no contestar les qüestions de l’oposició i deixar el seu escó buit. En aquest sentit, ha recordat que “ahir la benzina estava a 1,82 euros el litre; en el 2022 estava a 1,83 i ja hi havia mesures en marxa, mentre el PP encara no té res planificat”.
En comptes d’això, la presidenta Prohens se’n va al Carib: “Quan es baten rècords de preus de gasolina; quan hi ha reunions amb agents socials (…) quan el camp tanca; quan Europa prepara mesures d’urgència”, quan el president Sánchez es prepara per ser dijous a Europa per debatre les mesures a adoptar, “Prohens és al Carib”, ha indicat el portaveu socialista.
En tot cas, Negueruela ha exigit a la presidenta que “anul·li el seu viatge, per donar la cara, per reunir-se amb la gent, per treballar i dirigir una comunitat autònoma, perquè des del Carib no es dirigeix res”
Per la seva banda, el diputat Marc Pons s’ha mostrat igual de crític amb l’opció de Prohens, i ha afegit que “un governant no tria les crisis globals a les quals s’haurà d’enfrontar, però sí que tria la manera d’afrontar-les. I avui, la presidenta del Govern hauria d’estar aquí asseguda, enviant un missatge de tranquil·litat i liderant aquesta crisi en què ens trobam en aquests moments”.
Pons ha retret als populars de no tenir “capacitat de plantar cara als que diuen ‘sí’ a la guerra”, per la qual cosa, el PP “ha dit sí a aquesta guerra i, en conseqüència, esdevenen corresponsables morals de les conseqüències que pugui provocar: destrucció, mort, inestabilitat política i també inestabilitat econòmica”, que està arribant a tots els indrets, també a les Illes Balears, amb la pujada del preu dels carburants, dels aliments, de les matèries primeres, del transport o de la construcció.
La diputada Amanda Fernández ha posat l’accent en el tancament del camp, que en uns mesos ha vist com cessaven la seva activitat empreses tan emblemàtiques com Agama, s’Esplet o Piema. I en un context tan difícil, en comptes de ser aquí per preparar mesures davant unes nefastes conseqüències que causarà la pujada del gasoil, la presidenta és al Carib.
També ha fet menció la diputada Mercedes Garrido de la manca de compromís del Govern per adoptar mesures contra la crisi de l’habitatge. Després d’exposar situacions com un lloguer d’una caseta d’eines per 645 euros, Garrido ha ironitzat que “potser la presidenta cerca les respostes pel Carib, tot i que no sabem si allà les trobarà”. També va recriminar que Prohens no va ser ahir a la reunió per aprovar mesures d’un escut social.
Finalment, el diputat Llorenç Pou ha remarcat que en dos anys el Govern ha deixat perdre, per manca de gestió, prop de 120 milions d’euros destinats a polítiques actives d’ocupació, per a les persones desocupades, una manca de gestió que també s’ha traduït en tenir, en dos anys, quatre directors generals i tres subdirectors del SOIB, i una retallada del 16% del personal: “I un fracàs de les polítiques als autònoms, i també en les orientacions per a desocupats”. En aquest sentit, s’ha qüestionat: “Si el Govern no és capaç de gestionar qüestions habituals, com acabarà gestionant les qüestions extraordinàries?”.
