La secretària general del PSIB-PSOE i presidenta de la Fundació Alomar rememora alguns dels avanços aconseguits gràcies a les polítiques impulsades pel primer Pacte de Progrés
La secretària general del PSIB-PSOE i presidenta de la Fundació Gabriel Alomar, Francina Armengol, ha glossat la figura i el llegat de Francesc Antich, com a referent per liderar el canvi en les polítiques progressistes i d’esquerres amb el primer Pacte de Progrés, amb polítiques transformadores que han ajudat a fer millor la vida de la gent.
La presentació de l’anuari 2024 de la Fundació Gabriel Alomar, dedicat al 25è Aniversari del Pacte de Progrés, ha estat l’escenari per posar en relleu la importància que aquest primer govern progressista de les Illes Balears ha significat tant en aquell moment, que va permetre una transformació real després de 20 anys de governs conservadors, com en el present i el futur, pel llegat que va deixar.
Armengol ha indicat que la figura d’Antic va “donar llum al poble i va ser un exemple de transparència, de compartir idees, de parlar amb tothom” per a transformar una societat que així ho demanava: “En Xisco mai es va aixecar d’una taula fins que no s’arribava a un acord. Va ser una empremta personal que vam assumir els socialistes, era una forma molt seva, però que ens va demostrar que era la millor forma de fer política”, ha definit Francina Armengol.
A més d’un canvi en les formes de fer política, també s’aconseguí “canviar moltes coses d’aquestes illes, des d’un plantejament de pensar a llarg” termini. Pensaren lleis, normatives i projectes que “no sols ens ajudaren a conservar el poder per a servir el poble, sinó que també van ajudar a transformar unes illes perquè els nostres fills visquin en un món millor que el que hem viscut”.
I aquest tarannà va deixar una empremta que s’estén fins avui: “Xisco llegia molt, pensava molt i aquell govern del primer Pacte de Progrés, si repassam el que s’ha escrit als mitjans i el que han escrit moltes persones, te n’adones, de la importància que va tenir. I per això és molt bo recordar-ho, des de l’orgull infinit”, ha expressat Armengol. Un orgull que també és personal: “Estic molt orgullosa d’haver tengut aquest gran mestre i que continuï essent el foc que ens va encendre” per continuar lluitant i no rendir-se mai.
Un Pacte de Progrés que va demostrar que l’esquerra sí que era capaç de governar, malgrat tots els entrebancs que posaven les forces conservadores: “La mirada llarga és una de les coses que hem de fer com mai. Si pensam en el 99, ajuntar [totes les forces que van conformar el pacte] no era gens fàcil”. Però es va posar per davant la gent, per davant de les sigles, i va ser possible fer governar, malgrat les “moltes dificultats que va posar la dreta, que té molts poders, com la premsa, el poder econòmic, més enllà de les institucions”.
En aquest sentit, hi va haver una intencionalitat clara de tombar aquell pacte. Però davant aquesta situació, l’aprenentatge va ser “un govern al servei de la gent i no del poderós. I així com s’ho van prendre, te n’adones que va ser un govern molt valent”.
Entre les polítiques i idees pioneres posades en marxa pel primer govern de progrés, Francina Armengol destaca la posada en marxa de l’ecotaxa, (“no va ser gens fàcil en aquells moments treure una ecotaxa”); la concepció d’un territori balear fràgil, enmig de la Mediterrània, amb una situació climàtica, territorial singular, amb les mesures que es van prendre per protegir la mar i el territori; el treball des de la singularitat de cada illa; la creació d’una primera conselleria d’Habitatge, avançant-se amb mesures molt pioneres als problemes, amb una gran capacitat d’innovació i d’antelació als problemes que vendrien; o el concepte de l’educació com a únic ascensor social que existeix en la societat, una idea genuïna d’Antich. Amb tot, Armengol ho resumeix així: “són les petjades que va deixar aquell govern, que suposa un mirall on no ens hem de deixar de mirar-nos, perquè va ser capaç d’unir-nos, fer-nos forts i ser valents per servir al teu poble de la millor manera possible, sense acovardir-se mai, i essent coherent”. Per això, Antich “va facilitar una trajectòria de moltes coses”.
En tot cas, la recent pèrdua de Francesc Antich ha servit de “catalitzador”, per posar en comú tot el que ha suposat: “És molt important veure quanta gent ha vist la importància d’aquell primer govern”, ha conclòs Armengol.
Francina Armengol també ha fet una recomanació: “El millor homenatge que podem fer a aquell govern i a la figura d’en Xisco és llegir allò que va dir. Tenim els seus discursos, les entrevistes… ho hem d’ordenar. Ens ha de donar força”.
Davant les amenaces d’una ultradreta que utilitza altres armes (la manipulació, les mentides, la desinformació…) que continuen posant en perill la democràcia, Armengol ha defensat “lluitar sempre i amb més intensitat que mai per tornar a governar aquesta comunitat. No ens podem donar per rendits”.
Per la seva banda, el coordinador de l’anuari que es presentava avui i fins ara vicepresident de la Fundació Gabriel Alomar, Cosme Bonet, ha destacat que la publicació és “un merescut homenatge a la generació de dones i homes que van lluitar i creure per un Pacte de Progrés”, perquè “varen creure i van obrir un camí que avui encara ens serveix d’exemple, perquè ens interpel·la i inspira per continuar a la lluita del dia a dia”.
I Marc Pons, secretari d’Idees i Programa i responsable actual de la Fundació, també va incidir en la importància d’aquest espai de reflexió i d’idees, “una eina que serveix per debatre, reflexionar i compartir opinions”. Va afegir que els fundadors compartirien aquests objectius, tot essent “fidels en els principis socialdemòcrates” i per “continuar mirant el món des d’una perspectiva de territoris insulars”.
