Avui es commemora l’aniversari de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística al Parlament de les Illes Balears (29 d’abril de 1986), un moment històric en què, tal com destacava el nostre company socialista, Pep Moll, es va dotar la comunitat d’un instrument jurídic fonamental per revertir la situació de la llengua catalana.
La unanimitat assolida entre les forces polítiques va convertir aquesta aprovació en un símbol de consens i compromís col·lectiu amb la normalització lingüística, reforçant la necessitat d’una implicació activa de les institucions i de la societat en la seva defensa i promoció.
Llegeix la seva intervenció completa:
Sr. President, Sres. i Srs. Diputats. Davant d’aquest Projecte de Llei que avui arriba a l’aprovació d’aquest Parlament, jo voldria retenir dos fets importants: el primer, és que avui culminam, d’aquesta manera, la tramitació d’una de les lleis més transcendentals que havia d’aprovar, nosaltres creim que necessàriament, aquest primer Parlament Autònom de les nostres illes, i, el segon, el segon fet important que voldria comentar és que aquest Projecte de Llei fa més d’un any que es va publicar.
Per què consideram que el Projecte de Llei és tan important? Jo he dit altres vegades en aquest Parlament que entenia que la millor Llei de normalització lingüística possible és la que no existeix, per innecessària, de la mateixa manera que a ningú no se li ha acudit demanar una llei de normalització lingüística del castellà, jo voldria, nosaltres voldríem, per a la nostra llengua una situació a la qual resultàs un absud demanar una llei de normalització lingüística, però el fet mateix que ningú no discuteixi la necessitat d’aquesta Llei demostra que la nostra llengua es troba en una situació anormal. I per normalitzar-la, per normalitzar la seva situació és necessari posar en marxa, disposar d’instruments socials, polítics i jurídics.
Avui, el Parlament de les Illes Balears posa l’instrument jurídic fonamental per a la normalització de la nostra llengua. I ja des d’ara, crec que des d’aquí hauríem d’estar tots d’acord amb una crida a tots els poders públics, Govern de la Comunitat Autònoma, Consells Insulars i Ajuntaments, perquè assumeixin i impulsin decididament l’aplicació integra d’aquesta Llei, que no quedi cap dubte sobre l’assumpció política del contingut d’aquesta Llei. Així, precisament, s’incrementaria encara més la pressió social, desgraciadament no molt forta en aquesta Comunitat Autònoma nostra, i aquesta pressió social instrumentaria, arbitraria el seus instruments d’acció.
Dins aquest context, jo voldria recordar que precisament demà s’inaugurarà a la nostra ciutat un instrument jo crec que bàsic, un instrument social bàsic per conscienciar el nostre poble, el IL Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que jo des d’aquí voldria saludar. I posar en relleu que aquest Congrés no és un Congrés no és un Congrés senzillament o simplement científic, que això se li ha fet com a retret per part d’alguns, jo crec, incorregibles de sempre, dient que tenia connotacions polítiques, jo entenc que aquest Congrés, necessàriament havia de tenir aquestes connotacions perquè, repetesc, no és el mateix discutir avui la situació de la llengua catalana que fer un Congrés de Lingüística Romànica o un Congrés de Medicina Preventiva, que ha dirigit únicament als especialistes. És tot el poble qui ha de vibrar en la defensa de la nostra llengua, i aquest, crec jo, que també és un dels grans sentits del II Congrés Internacional de la llengua Catalana.
El segon fet que volia comentar és el retard, no sols aparent, sinó real en què aquesta Llei s’aprova. Però hem de dir que, evidentment, nosaltres, ja voldríem que aquesta Llei estàs en vigor i en plena plicació des de fa molt de temps, però que, per altra banda, no ens ha sabut greu aquest retard, perquè, hi ha hagut forces polítiques que han hagut de menester un cert temps per assimilar, amb la mateixa energia, que nosaltres hi volíem posar des de sempre, i que creim necessària per a la defensa de la nostra llengua, que és el que ha fet possible, no sols que avui aquesta Llei es pugui aprovar per unanimitat, sinó que el Conseller de Cultura ens hagi fet un discurs que, jo crec, que el mateix no se si ho podrà reconèixer, però ha de reconèixer que fa un any no hauria pogut fer dins aquesta Cambra. Jo crec que aquest discurs que jo subscric plenament, és una prova que ha valgut la pena esperar, ha valgut la pena retardar un any aquesta aprovació del Projecte de Llei de Normalització Lingüística perquè la unanimitat que aconseguim avui dins aquesta Cambra és un valor polític de primera magnitud.
Per això, jo també, en nom del Grup Socialista, voldria, pot ser una paraula massa rimbombant, però retre homenatge, a tots els Grups Polítics que haurien pogut mantenir dins aquest Ple esmenes vives, haurien pogut mantenir actituds, postures puntuals diferenciades, i hi hem sabut renunciar, precisament, per aconseguir que l’aprovació es pogués fer per unanimita.
Pep Moll (Diari de Sessions del Parlament de les Illes Balears. 29 d’abril del 1986)
