La xifra de l’aportació financera de l’Estat a les Illes arribarà als 4.191 milions, la xifra més alta de la història, amb un increment de la bestreta a compte del 5,2% i un 4,5% global tenint en compte la liquidació del pressupost de 2024
Per al secretari d’Organització del PSIB-PSOE, el Govern de Prohens hauria de respondre més als interessos dels ciutadans i acceptar la condonació del deute viu amb l’Estat, que suposa un 25% del total, i explorar els beneficis reals que com a comunitat aportadora neta a la caixa comuna de la Hisenda espanyola, representaria acostar-se cap a l’aplicació del principi d’ordinalitat que proposa l’exemple de Catalunya. “Però Prohens prefereix obeir Feijóo i anar en contra dels interessos de la ciutadania”
Les Illes Balears rebran l’any que ve prop de 4.200 milions d’euros de l’Estat, en concepte de finançament autonòmic, entre les bestretes a compte i la liquidació del pressupost de 2024. Aquesta quantitat es tracta de la major aportació de l’Estat a les finances de les Illes en tota la història, i es produeix per la voluntat política del Govern de Pedro Sánchez de fer funcionar un sistema de finançament que està caducat des de 2014, i per damunt dels impediments polítics que hi ha posat el PP de Feijóo, sense anar més enfora, amb el seu vot contrari a l’aprovació del sostre de despesa per a 2026.
“Mai un Govern de l’Estat havia aportat més recursos a les Balears per al seu autogovern”, ha afirmat el secretari d’Organització del PSIB-PSOE, Cosme Bonet, que ha volgut sortir al pas, un cop més, de les crítiques del PP respecte al finançament que reben les Illes. “És lamentable que els principals artífexs del boicot a les finances de les Illes siguin els que segueixen criticant la feina dels que realment som proactius en la millora dels recursos i dels serveis dels ciutadans”, ha dit Bonet. Dues són les circumstàncies que encara farien millor la xifra del finançament i la dotació de recursos per a Balears, que no arriben a les illes precisament pel bloqueig del PP, “que prefereix seguir els argumentaris polítics de Feijóo, que pensar realment en millores per a la gent”, ha dit el socialista. D’una banda Bonet ha reclamat de nou que el Govern de Prohens “entri en raons” i accepti la condonació del deute d’un 25% del total, que ha ofert l’Estat.
Aquesta reducció deixaria el llindar del deute públic de Balears per dessota del 15%, un percentatge que les Illes Balears superen amb escreix des de fa 25 anys. I el que és més important, permetria una reducció de la despesa que els ciutadans de Balears han de pagar precisament pels interessos del deute als quals ha de fer front.
D’altra banda, l’extensió a les Balears de l’acord de finançament amb Catalunya, aplicable a totes les comunitats autònomes de l’Estat “permetria que les comunitats aportadores netes al finançament de la Hisenda pública s’acostessin a l’aplicació del principi d’ordinalitat, és a dir, que Balears mantingui la mateixa posició entre les comunitats en funció dels ingressos tributaris que generen, sense que la quota d’aportació financera a l’Estat faci perdre posicions relatives respecte de la resta de comunitats.
“El PP de Prohens coneix perfectament aquests escenaris, i sap que la simple acceptació dels dos suposaria automàticament una millora del finançament de Balears. Però no està disposat a reconèixer-ho, i prefereix atiar la confrontació política contra el Govern de l’Estat per pur interès polític per mantenir una via oberta pel desgast del Govern, en aquest cas pel factor territorial”. Ha afirmat Bonet, que lamenta un cop més que la propaganda governamental a Balears pugui emetre missatges que poden dur a la confusió.
