Front a la defensa del trumpisme que fa el PP, la secretària general del PSIB-PSOE mostra orgull de la posició internacionalista de Pedro Sánchez, que aboga per una solució pacífica a Ucraïna, a Sudan, i que es mostra contrari al genocidi de Palestina
La secretària general del PSIB-PSOE, Francina Armengol, ha reivindicat avui la necessitat de continuar lluitant contra el corrent d’intolerància i feixisme que viu el món, perquè la ultradreta està desplegant una batalla cultural per eliminar la història i esborrar les idiosincràsies de la societat, per intentar imposar la seva voluntat. Davant la voluntat de la ultradreta i el feixisme de “voler canviar les regles de joc, perquè comandin els salvatges, amb components xenòfobs, racistes i masclistes, de diners i negocis…”, cal “més democràcia, més socialisme i més orgull” per fer-nos sentir qui som, “els hereus de la democràcia”.
Per això, ha reivindicat la necessitat d’obrir un “debat fonamental, en un món complex i difícil” on hi ha una part que vol una societat incapaç de pensar i dialogar, que tot vagi molt ràpid, per evitar tractar de les necessitats d’anar més enllà. “Estam davant una guerra cultural molt forta a nivell internacional, i des de l’esquerra, el progressisme, els demòcrates, hem d’aturar el que està succeint. Debats que són fonamentals i hem de pensar en clau local, però també és important parlar des d’un debat internacional”.
Abundant en aquesta idea, Armengol ha apuntat que “la societat cada vegada és més conscient del que passa lluny, a Estats Units, també ens arriba aquí, per la qual cosa és necessari “refermar posicions en una guerra cultural terrible, una situació absolutament salvatge”, i lluitar contra els que volen canviar les regles internacionals, el dret internacional els drets humans, l’humanisme, la solidaritat, perquè el que volen és que guanyin els més forts “a canvi que els altres siguem més submisos, en un món cada vegada més injust”.
També ha qüestionat la postura del PP i de Feijóo, defensant els interessos impulsats pel trumpisme: “No sé què fa Feijoó defensant això. No som els forts i tenim molt a perdre. Me sent orgullosa de posició la internacional que defensa Pedro Sánchez, que està prop del poble palestí i contra el genocidi, que ho diu clarament, que està d’acord en solució pacífica a Ucraïna, del conflicte del Sudan, que defensa amb força del multilateralisme, i els drets humans…. Això és col·locar-se al costat bo de la història”.
Armengol ha encetat avui un debat organitzat per la fundació Gabriel Alomar, que amb el títol La pau a l’era dels autoritarismes, ha abordat aspectes com el multilateralisme, els drets humans i l’ordre internacional en un món en canvi. També hi han participat com a ponents Emilio Doménech, Nanísimo, conegut periodista i creador de continguts; Margalida Capellà, professora titular de Dret Internacional Públic; Pere Joan Pons, senador per Mallorca i president de l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE; moderats tots ells per Alícia Homs, secretària de Política Internacional del PSIB-PSOE i diputada al Parlament Europeu al Grup S&D.
Aquesta trobada, que ha estat retransmesa en streaming, ha permès contraposar dues visions del món, una, des dels drets humans i la necessitat de regularitzar les persones que viuen i treballen en aquesta comunitat des de fa temps, i una altra que des del feixisme aposta per la repressió i la persecució de persones emmarcades en una alta vulnerabilitat social.
Per la seva banda, Emilio Doménech ha expressat que, després de temps fent seguiment de la política a Estats Units, la política de Trump es troba en un punt d’inflexió, on el president Trump comença a perdre credibilitat. Però davant aquest moment, ha advertit que és molt important una organització de la societat civil que sigui capaç de plantar cara a la política del republicà.
També ha advertit que una de les raons de l’èxit de Trump és la seva capacitat de comunicar i la seva comunicació oral, fet que li atorga un gran poder polític, que també cal tenir en compte per combatre’l.
La professora d’història Margalida Capellà ha plantejat una certa crisi del Dret Internacional, amb unes institucions i uns principis que ja compten amb més de 80 anys d’història, i que potser no han avançat de la mateixa manera que ho ha fet la societat. De la mateixa manera, també succeeix amb la Constitució espanyola, que té sistemes que no funcionen, com el CGPJ, perquè és una constitució que va aprovar-se l’any 1978 i sobre la qual tothom “ja sabia que no era perfecta, però era el pacte al qual es va arribar en aquell moment”.
En aquest context, un dels principals valedors de la carta de Nacions Unides, Estats Units, està incomplint un sistema que va impulsar. I ho incompleix “de forma flagrant”. Tot i no ser una cosa nova, la diferència entre situacions del passat amb l’actual és que un estat fundador del sistema de Nacions Unides, que és el que coneixem, “està qüestionant existència del Dret Internacional, i incompleix el sistema sense justificar-se per res. Aquesta contundència fa que veiem que el dret internacional està en crisi, de la mateixa manera que el dret nord-americà també ho està.
Davant això, ha destacat que “Espanya està convertint-se en una illa de progrés i defensa dels Drets Humans”. Davant un corrent de polítiques de dretes que reclamen la seguretat i les fronteres, ha reivindicat que “des de l’esquerra també hauríem de parlar de seguretat, però de seguretat de les persones que volen migrar a la UE i a Espanya”, ha exposat. També ha conclòs que “el que està en joc és el multilateralisme, (Nacions Unides, ONU, …) front a l’unilateralisme” que vol la ultradreta.
Pere Joan Pons ha expressat que davant del debat d’un món que no vol regles, la ciutadania mundial, d’Europa, de les Illes Balears… haurà de decidir està disposat a anar cap a aquest món sense regles. Davant aquest escenari, Pons s’ha mostrat optimista, i en la mateixa línia de Mario Draghi, ha advocat per un federalisme pragmàtic que uneixi més a Europa per fer front a posicionaments com els del trumpisme.
“Necessitam federar-nos. Ens falta una vertadera resposta, davant conflictes com la guerra d’Ucraïna”. Però també considera que Europa es troba en un punt d’inflexió i el cas de Groenlàndia ho ha fet palès: “Groenlandia ha permès per primera vegada una resposta vertaderament unificada, i Trump ha reculat. No depèn tant del que faci Trump sinó del que nosaltres farem”. En aquest context federalista, Pons també ha exposat la possibilitat de recuperar Turquia com a nova candidata a ser membre de la Unió Europea, per fer més fort aquest front europeu. “Els tractats avui no són només tractats comercials. Són salvaguardes estratègics”, ha afirmat.
