El Ple del Parlament aprova la Llei de comunitats balears o illenques fora del territori balear que permetrà “mantenir vives les arrels, identitat i història de les Illes a l’exterior”

Silvia Cano: “31 anys després de la llei, les entitats han reivindicat actualitzar-la i el Govern ha tingut present l’experiència acumulada d’aquestes dècades i les necessitats que tenen les cases a l’exterior”

El Ple del Parlament ha aprovat, aquest dimarts, la Llei de comunitats balears o illenques fora del territori balears que permetrà “mantenir vives les arrels, identitat i història de les Illes a l’exterior”, segons ha explicat la portaveu adjunta i diputada del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de les Illes Balears, Silvia Cano, qui ha aprofitat per dir que “31 anys després de la llei, les entitats han reivindicat actualitzar-la i el Govern ha tingut present l’experiència acumulada d’aquestes dècades i les necessitats que tenen les cases a l’exterior”.

D’aquesta manera, la Llei de comunitats balears o illenques s’ha aprovat al Ple del Parlament per majoria i sense el suport de Vox. Cano ha exposat que “són molts els descendents d’emigrants balears que estan realitzant el camí invers dels seus avantpassats i estan retornant a les illes en la recerca d’un futur millor”, i hi ha afegit que “la llei estatal de Memòria Democràtica dona la possibilitat d’adquirir la nacionalitat espanyola per a fills i nets d’espanyols exiliats per raons polítiques, ideològiques o pels fills de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers abans de l’entrada en vigor de la Constitució de 1978”.

Així mateix, Cano ha incidit que “l’envelliment dels socis és el principal repte que tenen aquestes comunitats fora del territori balear, i d’aquí la importància del relleu generacional, així com treballar en l’ús de les noves tecnologies per acostar a molts de joves descendents de Balears”. La socialista ha ressaltat que “el Consell de comunitats balears a l’exterior ha demanat el suport institucional necessari per ser tractades com a punt de referència, entenent la diàspora mallorquina, menorquina, eivissenca i formenterenca com a agent actiu en la projecció exterior de les Illes Balears”.

Finalment, Cano ha subratllat que “s’han recollit altres peticions com tenir un espai d’interlocució amb els grups parlamentaris i ajuntaments, així com la institucionalització de la celebració del Dia Internacional de les Illes Balears a l’exterior el 15 de juliol de cada any”. Cal recordar que la presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, va anar a la darrera reunió de les comunitats balears a l’exterior el juny de 2022 per presentar el projecte de llei i recollir les reivindicacions dels representats.

Comments are closed