Carles Bona posa en evidència que, malgrat comptar amb dos milions d’euros, el Govern només ha becat 326 alumnes, un 87% menys des de la implantació del nou model d’ajuts
El diputat socialista Carles Bona ha denunciat avui en comissió d’Educació i Universitats que el Govern està creant un embut per les beques destinades a garantir la gratuïtat de les matrícules universitàries, ja que ha pervertit els criteris d’adjudicació, quan al criteri de rendes baixes ha sumat el d’excel·lència acadèmica, reduint considerablement el nombre de persones beneficiàries. En concret, Bona ha criticat que el Govern de Prohens ha becat 326 beneficiaris, un 87% menys que les 2.600 beques que es donaren en el curs 2022-2023, després que el Govern acordàs implantar un nou model d’ajudes basat en les rendes, a fi que els ingressos econòmics familiars no suposassin una dificultat afegida a cursar estudis universitaris.
I amb un pressupost de dos milions d’euros, i més alumnes matriculats, el Govern no ha destinat tots els recursos a beques que haguessin pogut beneficiar la totalitat d’alumnes amb més dificultats econòmiques. Per això, Bona ha demanat al conseller d’Educació, Antoni Vera, si ha destinat els romanents d’aquesta partida a altres necessitats, privant així a milers d’alumnes a accedir a la gratuïtat de la matrícula universitària.
En tot cas, el diputat socialista ha denunciat que el sistema educatiu ja premia els estudiants que, per assoliments acadèmics, han excel·lit en els seus estudis. Per això, ha qualificat “d’ús pervers de l’excel·lència” com a filtre social: “Afegir aquest criteri les ajudes de renda, converteix una política d’equitat en un mecanisme de selecció” més sever, que deixa moltes més famílies fora d’aquestes ajudes.
També ha advertit que la política de beques del Govern, que combina renda i mèrit, “perpetua les desigualtats, perquè qui parteix d’un entorn desfavorable té menys oportunitats d’obtenir resultats excel·lents”, a més de suposar un “sistema excloent que redueix l’ascensor social”.
Per tot això, Carles Bona ha exigit que el criteri de la renda sigui independent d’altres criteris, i es garanteixi de nou la gratuïtat de la matrícula a aquelles persones i famílies que més ho necessiten: “Les dades de la UIB mostren un canvi de model que redueix l’accés equitatiu a la universitat. El Govern ha substituït una política redistributiva per un sistema selectiu que deixa fora a la gran majoria d’estudiants que abans es beneficiaven de la gratuïtat de la matrícula”.
D’altra banda, el diputat socialista ha criticat el model de privatització dels estudis universitaris, permetent l’entrada de centres adscrits privats que ofereixen graus ja coberts per la Universitat de les Illes Balears. En aquest sentit, ha qüestionat “quin sentit té impulsar centres adscrits privats que no amplien l’oferta d’estudis que ja existeixen a la Comunitat”. Bona també ha indicat que aquesta proliferació de centres privats provocarà un solapament d’estudis, que després incidirà en les pràctiques que hauran de fer els alumnes, en places que són limitades.
De fet, Bona ha demanat Vera si pensa respectar el Reial Decret que empara les facultats com la de Medicina de la UIB, que ha decidit no compartir els hospitals universitaris de les Illes amb cap altre centre adscrit privat, i si farà el mateix amb estudis que també afecten els hospitals universitaris, com són Infermeria, Psicologia, Fisioteràpia o Farmàcia, a les quals la conselleria haurà de respectar el seu criteri abans de conveniar amb qualsevol altre centre.
Finalment, el diputat del PSIB-PSOE també ha qüestionat que amb el model del PP es puguin garantir els nivells de qualitat educativa, quan un tutor pot tenir, com a màxim, 5 alumnes per hom. En aquest sentit, ha demanat a Vera si coneix “que el Reial Decret 183/2008, que regula la formació en ciències de la Salut, i que diu que un tutor podrà tenir com a màxim assignades cinc persones en formació”, per la qual cosa ha qüestionat al conseller com pensa garantir la qualitat de les pràctiques si duplica l’oferta formativa.
