El diputat Carles Bona revela que els fons voltor aglutinen un parc d’uns 20.000 habitatges a les Illes Balears
“Si Prohens hagués declarat les Illes Balears com a zona tensada, s’haurien evitat molts de desnonaments i molta gent ara viuria millor”
El diputat del Grup Socialista Carles Bona ha exposat avui que en els dos primers anys del Govern de Prohens, els preus del lloguer han crescut una mitjana del 45%, i ha passat d’un lloguer mitjà de 959 euros en el 2023 als 1.390 euros de 2025, 431 més. Les dades mitjanes corresponen a les fiances dipositades a l’IBAVI entre 2023 i 2025, sense tenir encara resultats d’enguany. En tot cas, Bona ha recalcat que es tracta d’una mitjana, perquè en casos com a Manacor, l’increment ha estat del 100%.
EL diputat socialista ha exposat que aquesta situació ha provocat que hi hagi molta gent a les Illes que no pot fer front a aquests increments i que, com a conseqüència “o acabes essent expulsat de l’illa, o desnonat de casa teva”. I el principal motiu d’haver arribat a aquesta situació és la manca de mesures adoptades pel Govern de Marga Prohens.
Carles Bona ha recordat, en una entrevista a Ona Mediterrània, que la Llei estatal de l’Habitatge és vigent des de 2023, però la presidenta Prohens s’ha negat a aplicar-la i no ha declarat les Illes Balears com a zona tensada per l’habitatge, fet que permetria topar els preus del lloguer: “Si s’hagués declarat la zona tensada a les Illes, s’haurien evitat molts de desnonaments i molta gent que ara viuria millor, perquè ara se sent ofegada”. Bona ha concretat que les Illes Balears és un dels primers territoris més afectats pels desnonaments, ja que en els darrers anys se n’han produït més de 2.000.
Sobre els decrets llei que ha de convalidar demà el Congrés, Bona ha defensat que es tracta de mesures que intenten donar resposta a situacions que s’han canalitzat en el cas de Maricarmen, a Madrid, però també a les Illes, amb situacions com la d’una dona que a Palma va exposar que després d’haver cotitzat 40 anys ara ha de viure dins un cotxe; o a Santa Catalina, una altra dona víctima de maltractaments, desnonada des de juny; o altres casos (as Raiguer, a Porto Cristo) que, sense ser mediàtics, no deixen de ser conseqüència de no haver volgut aplicar la Llei estatal de l’habitatge.
Per això, el PSIB-PSOE considera important convalidar demà els decrets aprovats pel Consell de Ministres, però també és imprescindible treballar més mesures. En aquest sentit, Carles Bona justifica la necessitat de combatre els fons voltor, que sí tenen una incidència a les Illes Balears: “Prohens diu que els fons voltor representen un 4%; i això són 20.000 habitatges, deu vegades més que el parc públic de pisos”. Per tant, sí que és justificat “perseguir que els fons voltor no continuïn especulant”.
De la mateixa manera, Bona ha defensat la proposició de Llei que el PSIB-PSOE durà dimarts al Parlament, per permetre que, si Prohens no ho ha volgut fer en tot el territori, almenys siguin els Ajuntaments qui puguin decidir en cada cas si volen declarar el municipi com a zona tensada per l’habitatge. En aquesta línia, Bona ha dit que “hi ha molts municipis que estan disposats a combatre l’especulació immobiliària dels fons voltor”, com és el cas d’Inca i d’altres governats per equips de govern socialistes. O com també ha estat el cas de Galícia, on el Govern del PP ha permès que municipis com A Corunya hagin aprovat la declaració de zona tensada.
Bona ha admès que el problema de l’accés a l’habitatge cal atacar-lo des de diferents vessants. Per això, ha valorat molt positivament l’oportunitat que Europa ha fet d’haver “obert la porta a prohibir la compra de segones residències a estrangers”, ja que d’aquesta manera es reduiria el fet que el 30% de les compravendes a les Illes Balears estan fetes per capital estranger.
