Els socialistes acusen el Govern d’haver fet una llei “urbanística, turística i comercial en sòl agrari” que oblida les mesures per millorar els increments de producció i la qualitat dels aliments
El Grup Socialista ha rebutjat el plantejament que el Govern fa al text de la llei agrària que ha plantejat en la seva proposició de llei, perquè no posa el pes de la normativa en millorar les condicions de l’activitat agrària, sinó en veure com es pot treure més rendiment des d’un punt de vista turístic i d’activitats més terciàries que primàries. El diputat Marc Pons i la diputada Malena Riudavets han criticat que “en tot el text no hi ha cap estratègia, cap política ni cap proposta que encamini a les explotacions agràries de les Illes cap a incrementar la seva producció, millorar la qualitat del producte, adaptar-se a un canvi climàtic que està produint sequeres i pluges torrencials o millorar les condicions agràries de l’explotació”. En canvi, el text presentat pel Govern sí que cerca “la justificació per continuar construint nous habitatges en sòl rústic sense límits d’edificació, o el blindatge de places turístiques”, que estan definides “amb tot grau de detall”.
El PSIB-PSOE considera necessària l’actualització de la llei, tal com ha pogut constatar amb les diverses reunions que ha mantingut amb el sector, però ha de ser una llei que defineixi i reguli l’activitat agrària. En canvi, els socialistes denuncien que el text del Govern no aprova “un projecte de llei agrària, sinó una llei urbanística, turística i comercial en sòl agrari” que s’oblida de “la rendibilitat de les explotacions agràries per la via de l’increment de la producció i la qualitat dels aliments”. Ni tampoc fa esment de com cal adaptar les explotacions al canvi climàtic. En canvi, genera “drets impropis del sòl rústic”.
Més enllà, i fent un recompte dels conceptes que desenvolupa la proposició de llei, el text del PP repeteix fins a 31 vegades el concepte “habitatge”, 44 vegades el concepte “d’activitats complementàries”, mentre que arguments de “sobirania alimentària”, “adaptació al canvi climàtic o “increment de producció” no surten ni una sola vegada; i pel que fa a la “qualitat alimentària”, només es reflecteix un cop.
Pons i Riudavets també han reivindicat el valor i la importància que pagesos i pageses pugui “viure dignament de la seva feina”, assegurant “terra, aigua i persones per produir aliments en el futur”, tres aspectes que no queden recollits enlloc. I una de les reclamacions que els socialistes plantejaran al text és que la llei tengui “una direcció clara per al futur del sector”, amb un model agrari que defineixi com ajudar a produir més aliments, a millorar la seva qualitat i a fer rendible allò que se sembra, es cria i s’elabora a les Illes.
Davant l’ampliació d’usos (turístics) que planteja el PP, els socialistes s’han mostrat molt crítics amb la progressiva substitució de la protecció de la terra productiva per la construcció en sòl rústic, que condicionarà i limitarà cada vegada més la llibertat dels pagesos per decidir el seu futur. En aquest sentit, Pons i Riudavets reclamen “més protecció per a la terra agrària, davant els nous usos residencials aliens a les necessitats del camp”.
I la darrera qüestió fonamental que el PP obvia és el compromís amb l’adaptació al canvi climàtic, un compromís que ha de quedar “garantit per llei”. En aquest sentit, els socialistes adverteixen que “adaptar-se és també una qüestió de rendibilitat”, per la qual cosa són necessaris “instruments de gestió, amb directrius d’adaptació, programació i seguiment per a l’agricultura i la ramaderia”, de la mateixa forma que ja exigeix la llei amb la gestió dels boscos.
