El PSIB-PSOE critica la inacció del Govern, que només ha actuat en favor dels poderosos i de l’especulació, permetent que els preus dels lloguers continuïn apujant-se, de 800 a 1.500 euros
Amanda Fernàndez denuncia que la crisi de l’habitatge afecta especialment a les dones, i que mentre que l’Oficina Antidesnonament va ajudar a mantenir la llar a 2.479 famílies, amb el PP s’han produït 2.358 llançaments
El portaveu del Grup Parlamentari Socialista i candidat a la batlia de Palma, Iago Negueruela, ha acusat el Govern de seguir el dictat dels grans promotors immobiliaris, com les agrupacions Abini o Proinba, que són “qui han marcat tota la legislatura en matèria d’habitatge”. En aquest sentit, són els promotors i els fons voltor els qui han dit al PP que s’ha de votar en contra dels decrets llei del Govern de l’Estat en matèria d’habitatge.
En aquest sentit, Negueruela ha acusat el conseller Mateo de ser qui “ha anat al dictat del que li han dit els promotors i els fons voltor i, per tant, de defensar les seves polítiques”. Per això, el portaveu socialista ha acusat el Govern d’haver permès que els preus dels lloguers hagin passat de 834 a més de 1.500 euros, ja que les competències són exclusivament de l’Executiu balear.
Una responsabilitat que, en cap moment, ha reconegut el conseller Mateo. Per aquest motiu, Negueruela ha acusat Mateo de no respondre mai a les seves conseqüències, i de no donar mai cap resposta en seu parlamentària: “Ve aquí el que és incompetent en matèria d’habitatge a riure’s de tots els ciutadans de les Illes”, ha sentenciat.
La crisi de l’habitatge, amb nom de dona
Per la seva banda, Amanda Fernàndez, diputada socialista i candidata a la presidència del Consell de Mallorca, també ha criticat la gestió del govern en habitatge, que ha colpejat dramàticament i especialment a les dones vulnerables. Fernàndez ha exposat diversos exemples publicats recentment a mitjans per subratllar que hi ha “moltíssimes dones majors, mares. Monoparentals, dones maltractades…” que pateixen molt més els casos de desnonaments a les Illes Balears.
També ha denunciat que, després de més de tres anys i mig de govern, el PP encara “no ha donat cap explicació i ha tirat pilotes fora” davant l’emergència de l’habitatge. Igualment ha criticat el “no” permanent del PP de Prohens a les mesures proposades pel Govern de l’Estat, en especial la referent a la moratòria contra els desnonaments, a qui “del PP no ha donat suport”.
Però més relacionat amb les Illes, Fernàndez ha recordat que de les primeres mesures adoptades pel PP i Vox va ser “eliminar l’Oficina Antidesnonaments de Palma, que estava en marxa des de 2020 i a la qual el PP no li va donar suport”. I la diferència és clara: mentre que entre 2020 i 2022, l’oficina Antidesnonaments de Palma va ajudar a 2.479 famílies a que no fossin desnonades, amb el Govern del PP s’han produït 2.358 desnonaments des que Prohens és la presidenta de la Comunitat: La diferència és clara: “2.479 famílies que hem ajudat a no ser desnonades i, durant el seu mandat, 2.358 que han estat tretes de ca seva i vivint al carrer. Aquesta és la responsabilitat seva i vostès en són còmplices”, ha subratllat Fernàndez.
Fomentar el mercat de luxe a Eivissa
El diputat socialista i candidat a la presidència del Consell d’Eivissa, Àlex Pitaluga, ha posat el focus a Eivissa per demostrar que el model del PP només es basa en legalitzar el luxe, mentre que hi ha una manca palesa d’habitatge assequible. Pitaluga ha acusat el PP d’haver defensat “no intervenir el mercat de l’habitatge per alleugerir el patiment de la gent”, però fia les mesures a futurs projectes que, com a mínim, no es veuran fins d’aquí a dos anys.
En tot cas, Pitaluga ha denunciat que per al PP només hi ha dos models extrems d’habitatge, “segons si no intervenen o sí que intervenen. Perquè, per ajudar el luxe, sí que intervenen”. I per il·lustrar-ho, el diputat socialista ha recordat que d’acord amb el Col·legi d’Arquitectes, a Eivissa “es van legalitzar 235 habitatges unifamiliars en el 2024, i altres 343 en el 2025, dels quals 147 eren legalitzacions extraordinàries, la majoria, vil·les de luxe”. El candidat al Consell d’Eivissa reconeix que a l’illa sí que es construeix, però el problema és “per a qui”, perquè el fet és que “hi falten habitatges que pugui pagar la gent que viu i treballa a l’illa, però continuen augmentant les segones residències de luxe”.
Un model, el de luxe, que “promou la festa continua i el malbaratament de l’aigua, que fins i tot en alguns casos s’ha vist utilitzar com a instrument per blanquejar beneficis del narcotràfic”. I enfront d’aquest model, el PP també fomenta un segon model, que afavoreix el no intervenir: “una habitació compartida de 550 euros és un exemple d’un mercat immobiliari dominat per l’especulació, en el qual la compra i fins i tot el lloguer són impossibles per a la majoria dels residents”.
Garrido ha exposat que les mesures per legalitzar edificacions en sòl rústic i en rústic protegit han donat bons resultats perquè a la gent que ha pogut legalitzar “una parcel·la amb quatre xalets, tres piscines i dues pistes de pàdel, perquè ara la podran vendre per 4, 6 o vuit milions d’euros”, com ha succeït al municipi eivissenc de Sant Josep. “Això són molt bons resultats”, ha ironitzat Garrido.
La realitat és que el Govern de Prohens viu una realitat de “legalització de grans vil·les, de grans xalets, de piscines, camps de polo, camps de golf en sòl rústic” però, per altra banda, veuen que la gent ha de “sortir de casa seva per anar a viure dins un cotxe, o a una caseta d’eines a fora vila, de tres metres quadrats, que vam veure com la llogaven per 700 euros al mes”.
