El pla d’inversions anunciant ara pel Govern del PP no queda reflectit en els pressuposts de 2025, que retallen uns 100 milions d’euros les actuacions previstes
El PSIB-PSOE denuncia que el nou pla d’inversions en infraestructures que el Govern ha batejat com ”illes en transformació” no és més que fum, perquè d’una banda, suposa una continuació de gran part dels projectes que va deixar engegats i enllestits l’anterior govern que presidia Francina Armengol, i per altra banda, omet una calendarització de totes les execucions noves.
A més, malgrat que el Govern preveu un pla amb una execució global d’uns 3.800 milions d’euros, la realitat és que per als pressuposts de 2025 hi ha prevista una retallada de gairebé 100 milions d’euros, un 8% menys que el programat en inversions a l’any anterior. Per això, el PSIB-PSOE considera que el pla del PP és poc creïble i amb una gran falta d’ambició, que el Govern mateix es preocupa de retallar en el primer any d’execució.
Per àrees, la planificació d’infraestructures educatives planteja un pressupost de 600 milions d’euros, però en el pla d’infraestructures d’aquest mateix Govern del PP ja ha programat una retallada de més de 10 milions al pressupost de l’Ibisec, passant de 54,5 en el 2024, a 44,5 milions per a 2025. Un pla, previst a 10 anys, en el qual l’única planificació és a “curt, mig i llarg terminis”, sense concretar més el calendari. Mentrestant, tot el que aquest Govern de Prohens ha inaugurat fins ara, va ser licitat durant el Govern de Francina Armengol, com són els casos dels nous CEIP d’Inca, Campos, o les ampliacions dels CEIP Blai Bonet, Santanyí, Rosa dels Vents o Montaura, entre altres.
Una cosa similar succeeix en salut, quan recull el pla d’infraestructures que es va deixar enllestit en el 2023, en el qual no només no afegeix noves actuacions, sinó que aquelles que es trobaven en fase de concurs d’idees han quedat paralitzats. Sorprèn, així, que el pla “illes en transformació” prevegi 450 milions d’euros, quan gran part d’aquest programa prové de l’anterior pla d’infraestructures, amb algunes de les actuacions més importants ja en execució (com és el cas del nou complex de Son Dureta, amb 130 milions, o la reforma de l’hospital de Manacor, amb 59 milions). Amb tot, el Govern de Prohens inicia amb retallades de 10 milions les infraestructures programades per a 2025.
L’habitatge és un altre capítol sagnant, ateses les dificultats d’accés a un pis que pateix gran part de la ciutadania de les illes: malgrat que sobre paper es prevegi un pressupost de 137 milions, la cosa certa és que a hores d’ara el PP encara no ha iniciat cap nova promoció ni licitat cap obra nova, ni tan sols han acabat les tramitacions iniciades en el Govern de Francina Armengol. Les úniques inversions concretes són les execucions ja començades en l’anterior Executiu de la presidenta Armengol.
Tampoc hi ha calendari d’execució per a les infraestructures en serveis sociosanitaris (es preveuen 14 noves residències, però sense dir quan començaran les obres), mobilitat (l’única infraestructura en marxa és la línia del Parc Bit, llançada pel Govern de Francina Armengol), aigua (es preveuen més dessaladores, però no concreten calendari i en un context de reducció d’inversió de fons propis) , turisme (els projectes de la Capsa de Música, el palau de congressos d’Eivissa i la compra de finques públiques són de l’anterior administració), o polítiques de seguretat (amb propostes del Govern anterior, com el nou districte de seguretat, la nova escola balears de seguretat pública, la nova seu de la direcció general d’Emergències o el nou centre de l’112, tots ells, però, sense calendari d’execució).
