Amanda Fernández: “Una vegada més, la presidenta Prohens incomplirà la seva paraula i traspassarà una línia vermella”
El Grup Parlamentari Socialista ha denunciat avui que amb l’aprovació de la llei “òmnibus” per part del PP de Prohens, s’ha aprovat suprimir l’obligació de conèixer el català per a docents, fet que suposa un atac al català que ni tan sols el Govern de Bauzá es va atrevir a fer. La diputada socialista Amanda Fernández ha denunciat avui que aquesta norma és “una modificació encoberta de la Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears”, perquè introdueix excepcions del coneixement del català a personal docent, tot i que la llei de Normalització obliga a tots els docents a conèixer ambdues llengües oficials.
La diputada ha afegit que “una vegada més, la presidenta Prohens incomplirà la seva paraula, traspassarà la línia vermella” que sempre ha repetit que no passaria, i que “ni Bauzá es va atrevir a dir que no feia falta que els docents coneguessin el català”.
Les esmenes que denuncia el Grup Socialista són “tres mesures de Vox que, una vegada més, ataquen la llengua pròpia a l’educació, a la funció pública, al dret lingüístic de la ciutadania i de les nostres Illes, i a la cohesió social”. Per una banda, Fernández ha criticat que PP i Vox han aprovat l’exempció del requisit del català a algunes places d’oposició, que permetrà que docents no competents en català puguin optar per una plaça de funcionari de carrera de per vida”.
Aquest és el cas de les places de molt difícil cobertura. I és una mesura que s’ha adoptat sense ni tan sols consultar la mesa de sindicats, on es duen les convocatòries, on es parla de les places que han de sortir, i una vegada més es votarà negant la participació i la negociació amb els sindicats. Aquest fet és especialment greu a Formentera, on “totes les places són de molt difícil cobertura”, la qual cosa significa que és possible que en aquesta illa no s’ensenyi res en català.
Per altra banda, Fernández també ha subratllat que les esmenes aprovades en matèria lingüística també permetrà eximir de l’ensenyament del català als alumnes desplaçats temporalment, però alhora, la llei no fixa quina temporalitat cal respectar: “Fins quan poden estar exempts d’aprendre i conèixer el català?”, ha qüestionat.
Amb una mirada més general, Amanda Fernández ha indicat que la tramitació d’aquesta norma també passa per damunt de la sobirania del Consell d’Educació, en reduir de 60 a 30 dies el marge per estudiar i emetre informes, sense haver de consultar aquest canvi al mateix Consell Escolar: “En què millorarà o transformarà l’economia de les illes aquesta mesura?”, ha ironitzat la diputada.
Fernández ha donat la raó a Prohens quan diu que “no farà confrontació de la llengua”: “Vostès, amb Vox, no confronten mai per la llengua, sempre li donen la raó”. Per això, Fernández ha demanat al PP que quan hagi aprovat aquests atacs contra la llengua, “pensin i no siguin hipòcrites ni apliquin el cinisme a què ens tenen acostumats, i després d’atacar la nostra llengua, de dur mesures contra la protecció del català, de la nostra identitat, no tenguin la barra de sortir divendres a cantar la Balanguera a les places dels municipis”.
El diputat Llorenç Pou també ha expressat que amb la tramitació de la llei, el PP no només ha perpetrat un atac al català, sinó que també s’ha executat un a les persones més vulnerables i a les persones migrants, com és la restricció de tres anys de residència per poder percebre una renda social garantida, precisament les persones que més ho necessiten, una mesura que ha qualificat de “miserable”, perquè humilia les persones que tenen més problemes. Pou ha denunciat, així mateix, que el PP també “van flirtejar” amb la idea d’eliminar els dret a la sanitat als infants migrants. “Mesures antidemocràtiques que ataquen tot sentit comú”.
I, d’altra banda, la llei afavoreix “una especulació turística i urbanística”, per obrir la porta de la compra d’habitatges de preu taxat a fons voltor, permetre més places de turisme vacacional a habitatges plurifamiliars i incrementar places en els albergs turístics.
Però ha qüestionat: “Quants de problemes dels ciutadans ha arreglat? Cap ni un”, ha sentenciat.
