
El diputat Marc Pons defensa un model que dona prevalença als residents en l’assignació d’un amarrament, i fa més transparent l’adjudicació, amb més gestió pública i directa
El portaveu segon del Grup Parlamentari Socialista, Marc Pons, ha denunciat avui que la modificació de la Llei de Ports de les Illes Balears 10/2005 de 21 de juny, que està tramitant el Govern del PP, provocarà un canvi pervers en la gestió dels ports autonòmics, ja que permetrà “una consolidació de la privatització de la gestió” i “una conseqüència última perversa, que afavorirà l’expulsió progressiva dels residents que avui dia tenen un punt d’amarrament”, perquè prevaldrà el negoci a l’interès social d’aquestes instal·lacions.
En concret, el nou redactat que pretén introduir el PP allarga o fins als 75 anys les concessions d’empreses privades que estan gestionant actualment espais portuaris de la Comunitat, quan fins ara la llei marcava com a límit els 35 anys. D’aquesta manera, Pons adverteix que “el PP vol dinar més temps i més negoci als concessionaris privats perquè gestionin els amarraments amb criteris de lliure mercat”, un fet que repercutirà a l’hora de concedir amaraments als usuaris.
A aquest fet, se li afegeix un retrocés en criteris de transparència i més obscurantisme, ja que la llei converteix en secretes les llistes d’espera per accedir a un amarrament, cosa que permetrà una discrecionalitat sense control per part de l’empresa que gestioni el port, un cop més fent prevaldre els criteris de mercat.
Esmenes per posar el resident en el centre de polítiques portuàries
Davant el model de “privatització i negoci que expulsa els residents” a l’accés a un amarrament, el PSIB-PSOE proposa un model que “posa els amarristes residents al centre de les polítiques portuàries, i cerca donar majors garanties a la gent d’aquí, amb més gestió pública i més transparència en el procés d’adjudicació”.
Per això el Grup Socialista planteja una bateria d’esmenes adreçades a sis eixos.
- Exigir un mínim de cinc anys de residència a aquells usuaris que vulguin accedir a un amarrament dels ports de les Illes Balears.
- En acabar-se el termini d’una concessió, analitzar-ne la gestió i els resultats per valorar si es torna a posar a concurs públic o retorna la gestió directa a Ports IB.
- Mantenir els terminis màxims d’una concessió a 35 anys. De forma excepcional, i atesa la funció social que tenen, es permetrà que els Clubs Nàutics puguin gestionar una concessió portuària fins als 50 anys.
- Fer llistes d’espera públiques i transparents, que evitin discrecionalitat en la concessió d’amarraments.
- Reservar un 3% dels amarraments gestionats per destinar-los a embarcacions tradicionals de les Illes Balears (llaüts artesanals, vela llatina…), totes elles seguint el criteri de catalogació de Patrimoni dels Consells Insulars.
- Aprofundir en qüestions mediambientals, com són exigències per a la cura de la posidònia o establir diferents mesures d’economia circular i reciclatge a l’activitat portuària.