Rosario Sánchez, Carles Manera i Guillem López Casasnovas coincideixen en la necessitat de continuar negociant amb el Govern de l’Estat per millorar el finançament de les Illes
La vicesecretària general del PSIB-PSOE, Rosario Sánchez, ha destacat en el marc de la inauguració de les jornades del PSIB-PSOE sobre la proposta del nou sistema de finançament del Govern de l’Estat, celebrat a la seu del Parlament, que l’objectiu és obrir un debat amb experts de la societat civil, a fi de trobar propostes que millorin aquesta proposta i pugui repercutir en més benestar per a la ciutadania de les. Illes. Sánchez també ha criticat que aquest debat l’hauria d’haver obert el mateix Govern de les Illes, però en tot cas, “els socialistes continuarem obrint debats amb la societat civil quan s’obre l’oportunitat per a millorar”.
Sánchez també ha destacat la participació en aquest debat dels economistes Guillem López Casasnovas i Carles Manera com a experts que ha contribuït a millorar el sistema de finançament per a Balears. També ha posat en relleu que ara “és un moment important pel debat amb la societat civil, perquè “aquest compartir amb els experts i xerrar de forma transparent”· contribuirà a “continuar construint el debat que hem de tenir en les Illes Balears” en matèria de finançament: ”Parlarem i discutirem si hi ha factors que es poden proposar des del Govern de les Illes, per la negociació que han de tenir amb el Govern d’Espanya. Com a societat, sempre hem tingut un discurs comú, que ens fa molt recognoscibles davant l’estat i la resta de Comunitats, i quines eren les nostres reivindicacions: Per exemple, l’autonomia fiscal, un sistema de finançament que havia de posar el comptador més a prop de zero, i això vol dir la condonació del deute; i que s’havia de tenir en compte la nostra capacitat tributària… I amb aquest discurs de què és bo per a les Illes, tots ens hi reconeixem”, ha indicat Sánchez.
La vicesecretària del PSIB-PSOE ha conclòs que no es pot perdre aquesta oportunitat per negociar i millorar el finançament. És un moment important per donar la batalla, que no es pot quedar en l’únic mantra de “que no ens toquin l’impost de successions”, com fa el PP.
Per la seva banda, Carles Manera ha exposat la seva experiència en les dificultats per arribar a acords amb la resta de comunitats autònomes, perquè n’hi ha 15 que són de règim comú, i totes amb casuístiques molt diferents. Tot i que “mai ha estat fàcil arribar a acords”, Manera ha apuntat la senda per a obtenir èxits en la negociació: En primer lloc, cal anar a Madrid amb moltes dades i molta informació: “No basta dir que ‘estam mal finançats’ sinó que has d’argumentar amb dades cada contingència que es posi des de Madrid”. En segon Lloc, Manera creu important negociar “tenint clara una fita”, com pot esser arribar a un PIB per càpita. I en aquesta línia va exposar la importància de tenir avals com el Cercle d’Economia, que va ser “un aliat crucial” per a les Illes Balears en altres negociacions obertes en el passat. I un tercer aspecte important per a obtenir resultats és “dividir la negociació en dos vectors, un més tècnic i un altre, de caràcter polític”.
Per altra banda, ha llevat importància pel fet que la negociació hagi començat amb Catalunya, (“Catalunya sempre ha donat el ‘sus’ en les. negociacions, i sempre han estat bilaterals”), però aquesta pràctica sempre s’ha acabat beneficat la resta de Comunitats. En tot cas, Manera també ha coincidit amb que cal treballar en aquest model, “que serà bo per a les illes” i sobretot, seria “un error monumental no treballar en la condonació del deute”.
Més crític s’ha mostrat Guillem López Casasnovas, que des d’una posició no orgànica i acadèmica, ha reivindicat estar més vigilants en un model on la discrecionalitat de l’Estat és molt gran. En tot cas, amb la proposta del Govern de l’Estat “s’han evitat mals majors” perquè es manté l’indicador de l’IVA, però encara hi ha indicadors, com l’estacionalitat, que no estan reconeguts en aquesta nova proposta. Ha coincidit amb Manera que l’inici de les negociacions sempre ha començat amb Catalunya, i que cal “anar al rebuf” d’aquesta negociació.
Al debat hi ha assistit un públic conformat per més de 60 persones de diferents àmbits econòmics de les Illes, entre els quals el Cercle d’Economia, organitzacions i lobbies econòmics o representants dels sindicats, que també han exposat els seus parers en un ample torn d’intervencions.
