1.- El mèrit del primer Govern de Progrés (1999) fou el de rompre el tabú de que les Illes Balears eren de dretes i que els conservadors governarien “in secula seculorum”. El Govern Antich fou l’ariet que esbocinà aquest tabú. Dues dècades desprès, l’alternança de dretes i esquerres en el Govern ja no espanta a ningú. Llavors, fou un esdeveniment de tal envergadura que la consigna de la dreta era fer fracassar, a qualsevol preu, el primer govern presidit per un socialista.
2.- El nou model balear de Govern de pacte entre distintes forces de centre i esquerra fou observat amb lupa a tota España. Pasqual Maragall en prengué bona nota i l’any 2003 s’instaurà en Catalunya l’anomenat Govern tripartit, que venia a ser un cosí germà del balear. Avui, el model és moneda corrent en qualsevol geografia.
3.- Fou un Govern innovador: un sindicalista a la cartera de Treball, un nacionalista a la d’Educació, una ecologista a la de Medi Ambient. Per cert, la titular d’aquesta darrera conselleria passà, en poques setmanes, de protestar per la incineradora de Son Reus i encadenar-se a la porta… a gestionar tota la planta i els forns des de la conselleria. Els camins entre l’utopia i la realitat aporten sempre alguna sorpresa que, al final, es sol resoldre amb un pacte amb la realitat.
4.- L’ecotaxa fou la mare de totes les batalles. No fou una guerra per un nou impost, sinó un pols entre poders, provocat per la part més imperial del turisme, que volia deixar clar que en aquesta terra comandaven ells, per damunt un govern de descamisats ignorants.
5.- El Bild Zeitung publicà una portada amb el titular: “Taurons a la platja i ecotaxa fan fugir els turistes de Mallorca”. Ho il·lustrava amb una foto de una bocota de tauró de pel·lícula, oberta i amenaçadora. Uns dies abans uns pescadors havien trobat una tintorera morta al canal de Menorca, davant Cala Rajada. El Bild emprengué una campanya ferotge. “Amb l’ecotaxa, famílies alemanyes amb fills no podran estiuejar a Mallorca”. La campanya s’aturà de cop desprès d’una enquesta amb els seus lectors en la que un 77% assenyalava estar a favor d’impostos de protecció ambiental.
6.- El llavors president Aznar pronunciava un mantra cada cinc minuts: “España va bien, menos Baleares porque su Gobierno se está cargando el turismo”. Per davall la taula sotmeté al Govern Antich a un ofec econòmic brutal.
7.- A mitja legislatura, quan el PP ja anava grogui pel Parlament, i el seu líder, Matas, sense trobar-se la mà dreta, Aznar va fer una aposta al tot o res: Matas seria ministre dos anys per desembarcar desprès com a candidat a Balears i recuperar la presidència perduda. Ministre de Medi Ambient! Antich digué que posaven el moix en el rebost de les sobrassades.
8.- No ha tornat a haver referències de tanta col·laboració guerrera entre les dretes: la política, la econòmica i la social. Prepararen un nodrit calendari de denúncies polítiques, campanyes de premsa, manifestacions de tractors, aldarulls als ajuntaments (Son Servera) i, fins i tot , espionatge. Alguns empresaris apostaren per crear una crisi turística inexistent per tal de fer descarrilar el Govern encara que això els hi provoqués pèrdues econòmiques. Un fet insòlit: negociants disposats a posar els interessos polítics per damunt els del seu negoci. No ha tornat a passar mai més.
9.- Un peix gros hoteler, davallava enfollit les escales del Consolat de Mar mentre cridava a les totes i amenaçava al conseller de turisme de que no trobaria mai més feina a les Illes Balears. Sortia d’una reunió en la qual es confirmà que l’ecotaxa es mantindria. Aquest mateix hoteler, sense dir ni piu, pagava l’impost turístic a mitja dotzena de països on tenia hotels. Avui paga l‘ecotaxa i ni tan sols hi pensa.
10.- A més de l’ ofensiva dels sectors més conservadors, aquell Govern de Progrès també rebé rapinyades del foc amic. Una part de l’esquerra – més divina que militant – mai es sentí entusiasmada per aquell episodi de gran complexitat política però de projecció històrica indubtable. S’acomodaren en el seu confort intel·lectual immaculat i expressaven, desganats, un dubte inconcret: “No sé… m’esperava més…”. De tant en tant, Antich recordava que molta gent nostra s’oblidava que governàvem gràcies al suport parlamentari d’Unió Mallorquina, amb tot el que això significa i que, en tot cas, és infinitament superior a no governar.
11.- El dia abans de les eleccions, el GOB feu un muntatge davant del Consolat de Mar; era una paret de bloquets amb una llegenda: “Pacte de Progrès = Pacte de Ciment”. Dos dies desprès, la majoria d’ecologistes caigueren en la depressió per la victòria del PP de Matas. “Això serà un desastre”, deien.
12.- Tota la dreta en el seu conjunt presentà batalla per terra, mar i aire, tot ben orquestrat pel ministre Jaume Matas, dedicat al cent per cent a aquesta tasca. La consigna era que el Govern de Progrès no havia d’anar més enllà del primer any. Des de llavors, en diverses legislatures, hi ha hagut quinze anys més. El planter primitiu va créixer i encara avui dona fruits. I els que donarà.
Jordi Bayona
Director General de Comunicació al Govern d’Antich (1999)
El vídeo de la campanya al nostre arxiu
Les eleccions del 13 de maig de 1999
El 1999 el PSOE es presentà a les eleccions amb el lema “Contigo”. Amb aquest lema el PSOE demostrava ser accessible, pròxim als ciutadà i que, com sempre ha fet, governant per a defensar els interessos de la majoria.
Al nostre arxiu històric podem trobar aquest vídeo de campanya, de Xisco Antich, demanant el vot per aquelles eleccions del 13 de juny de 1999.
L’Històric: l’arxiu del PSIB-PSOE
L’històric és l’arxiu del PSIB-PSOE. Un espai de la nostra organització que té com objectiu salvaguardar les històries de totes i tots els que han format part d’aquests 141 anys. Al 2016, s’inicià el procés d’ordenació i neteja del fons documental del PSIB-PSOE, que fins aleshores no existia com a conjunt reconegut per la nostra organització.