
Els socialistes, junt amb Més per Mallorca i Unides Podem presenten un vot particular a la tramitació de la Llei de projectes estratègics, perquè se suprimeixin les esmenes que PP i Vox han acordat, sense un debat social
La vicesecretària del PSIB-PSOE, Rosario Sánchez, ha acusat el Govern de Marga Prohens d’atacar els drets lingüístics de la llengua pròpia de les Illes Balears, en un àmbit especialment sensible com és l’educatiu, per què el PP ha acceptat dues esmenes de Vox que devaluen l’ús del català en els centres d’ensenyament. Aquestes esmenes s’han introduït en el projecte de llei de mesures urgents per accelerar projectes estratègics que contribueixin a la transformació econòmica de les Illes Balears, que es debat actualment en Comissió d’Hisenda.
Precisament, el PSIB-PSOE, juntament amb Més per Mallorca i Unides Podem presenten dimarts un vot particular contra les dues esmenes per debatre la possibilitat d’eliminar-les del text de la llei. Una iniciativa que ha estat aplaudida per les comunitats educativa, social i cultural, com s’ha pogut constatar durant la reunió mantinguda avui en el PSIB-PSOE, presidida per Rosario Sánchez i la secretària general dels Socialistes de Mallorca, Amanda Fernández, i a la qual hi han assistit els sindicats educatius STEI, Alternativa Sindical Docent, SIAU i UOB i els sectors d’ensenyament d’UGT i CCOO; a més d’entitats socials i culturals com Obra Cultural Balear, Joves per la Llengua, Plataforma per la Llengua i les associacions de directors de primària i secundària de totes les Illes, la FAPA i el Col·legi de Docents. Aquesta trobada dona continuïtat a la reunió celebrada el passat mes de març, on les entitats i el PSIB-PSOE decidiren fer seguiment dels atacs que Vox planteja contra la llengua catalana, en aquest cas en l’àmbit educatiu.
Rosario Sánchez ha agraït tant a les entitats de la comunitat educativa, de les entitats socials i culturals que treballen en favor de la llengua i cultura de les Illes, com també de les forces d’esquerres, que han configurat un “front comú” davant els atacs que PP i Vox causen contra la llengua pròpia, una “reivindicació compartida” perquè no es faci “cap passa enrere en els drets lingüístics”, tant a l’àmbit educatiu, però també “a la sanitat i a la resta d’àmbits públics”.
També ha demanat al PP que faci “marxa enrere en aquesta qüestió. Fa poc es van complir els 40 anys de la llei de normalització lingüística, que el PP la reivindica com a iniciativa pròpia que va generar aquest consens lingüístic. Però després, fan tot el contrari; després ataquen el català i tenen aquestes actituds de fer-nos anar enrere”.
Per la seva banda, Amanda Fernández ha explicat que les esmenes de Vox, aprovades pel PP, són esmenes educatives introduïdes en una llei –de projectes estratègics per a la transformació econòmica– que no té res a veure res amb l’ensenyament. “Per tant, aquestes esmenes no tenen cap connexió” amb l’objecte d’aquesta llei sobre transformació econòmica, ha subratllat.
D’altra banda, el fet d’introduir esmenes de l’àmbit educatiu no dona opció a ningú a poder dir la seva: “No només als diputats i diputades, sinó sobretot a les entitats, a la societat civil, a la comunitat educativa”. Fernàndez ha detallat que “com que no es tracta d’una llei d’educació”, les esmenes no han passat “ni per mesa sindical, ni per les meses de participació educatives ni molt manco pel Consell Escolar”. Com que les mesures no venien recollides en l’articulat inicial de la llei, sinó que han entrat via esmena, en el moment d’exposició pública “ningú, cap entitat social, ni educativa, ha pogut opinar ni al·legar res”.
Així mateix, Amanda Fernández també ha criticat que el fons de les esmenes també suposen permetre que se celebrin “oposicions amb places a les quals no es demani el requisit del català” -les places de molt difícil cobertura- i serà el Consell de Govern qui determinarà aquesta circumstància. El fet de modificar aquesta condició laboral, sense haver-se negociat, “coarta la feina sindical que tenen els serveis de negociació en la funció pública en convocatòries d’oposicions”. Amb aquest supòsit, es pot donar el cas que a Formentera no s’ensenyàs el català, ja que en aquesta illa totes les places són de molt difícil cobertura.
I en segon lloc, l’altra esmena permet l’exempció del català per a alumnes nouvinguts, però sense justificar cap mena de temporalitat en el període de residència a les illes.
Catalina Bibiloni, representant de l’STEI, critica que el que pretenen PP i Vox “ve a modificar les condicions perquè un docent accedeixi al cos de docents per poder impartir el coneixement de la llengua catalana”, sense haver passat per cap mesa educativa. Azahar Tortonda, d’UGT, ha ratificat les paraules de l’STEI indicant que aquestes esmenes “s’han fet d’esquena a la comunitat educativa i de la mesa sectorial d’Educació”, el que suposa un “menyspreu” a la negociació sindical i als instruments adequats per debatre aquests aspectes. Finalment, Miquel Àngel Santos, d’Alternativa, ha volgut manifestar el suport del sindicat a la iniciativa parlamentària dels grups d’esquerres, i ha cridat a iniciar mobilitzacions per part de tota la comunitat educativa.