Per Margalida Moll Serra, presidenta del Consell Assessor per a les Polítiques d’Igualtat del PSIB-PSOE.
Amb motiu de dia 1 de maig, reflexionem sobre quatre millores clau: la millora de la situació general de les dones al mercat laboral, les polítiques de conciliació i corresponsabilitat, la igualtat a les pensions, i el reconeixement de drets laborals.
Pel que fa a la situació general, durant l’última legislatura s’ha produït un notable increment de la participació de les dones en el mercat laboral, arribant a un punt històric amb un 47,2% del total de treballadors i treballadores. S’han aprovat diverses mesures, com l’increment gradual del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i la reducció dels contractes temporals amb la Reforma Laboral del 2021 que beneficien principalment a les dones. Destaquen també els Reials Decrets Llei 901 i 902 del 2020, que obliguen les empreses de més de 50 treballadors a establir plans d’igualtat i promouen la transparència salarial.
En relació amb les polítiques de corresponsabilitat i de conciliació de la vida personal, familiar i professional s’han introduït canvis legislatius significatius, com l’augment del permís de paternitat fins a setze setmanes, la reforma del permís de lactància i el reconeixement del dret a adaptar la jornada laboral per raons de conciliació. A més, es preveuen noves lleis, com la Llei de Famílies, per abordar les diverses realitats familiars a Espanya (monoparentals, nombroses, migrants, amb persones amb discapacitat) i millorar les prestacions per criança.
Respecte a les pensions, la normativa de Seguretat Social es traduïa a la pràctica que es creés una situació de discriminació indirecta per raó de sexe amb un menor reconeixement de pensions per als treballadors i treballadores a temps parcial, un col·lectiu eminentment feminitzat. Aquesta situació va motivar el Reial decret llei 2/2023 que equipara el treball a temps parcial amb el treball a temps complet als efectes del còmput dels períodes de carència requerits per al reconeixement del dret a prestacions.
Finalment, les últimes tres lleis d’igualtat han reforçat els drets laborals. Es destaca la Llei d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, que reconeix diverses formes de discriminació, inclosa la múltiple i interseccional. Així mateix, la Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual inclou mesures per prevenir la violència sexual en l’àmbit laboral i protegir els drets de les víctimes substancialment idèntics als de la Llei orgànica de violència de gènere (per exemple, les absències o faltes de puntualitat derivades de les violències sexuals es consideraran justificades i seran remunerades i, finalment, la modificació de la Llei Orgànica de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, introdueix tres situacions especials d’incapacitat temporal (per menstruació incapacitant secundària, per la interrupció de l’embaràs, i per gestació de la dona des del dia primer de la setmana 39) i contempla una millora del descans i prestacions de Seguretat Social per naixement i cura de menors.
